El concepte mateix de “semana”, entés com a cicle de set dies, no és romà, sinó cristià. En la Roma clàssica no existia una setmana de set dies, sinó un cicle de huit dies, cridat nundinae. En el primer dia de cada nundinae se celebrava el mercat fora de les muralles de Roma. La setmana de set dies (i no de huit) es va implantar en l'Europa Occidental en l'alta Edat Mitjana, i precisament per influència cristiana: es rememorava el fet de que Déu haguera creat el món en set “dies”, segons el relat bíblic de la creació.
Durant l'Antiguitat tardana i l'alta Edat Mitjana els set dies de la setmana es consagraven a déus pagans, d'on van prendre el seu nom: el dilluns a Diana (la divinització de la lluna) , el dimarts a Mart, el dimecres a Mercuri, el dijous a Júpiter, el divendres a Venus, el dissabte a Saturn i el diumenge a Apol·lo (divinització del sol).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada