dimecres, 16 d’agost del 2017
dimecres, 2 d’agost del 2017
Quan els grecs eren perfectes
Una mostra examina en CaixaForum Madrid la passió competitiva de l'Antiga Grècia amb 172 tresors del British Museum, molts dels quals es presten per primera vegada.
Diria que la competitivitat és un tret distintiu d'aquest temps en què tot -els seguidors, els likes, les calories- es mesura? Perquè això no és res comparat amb els antics grecs. Creien que la perfecció només es podia aconseguir per mitjà de la destresa física i una ment en plena forma i li donaven a la competència un significat d'honor i de respecte cap a l'altre i cap a un mateix. De tot això tracta l'exposició Agón! La competició en l'antiga Grècia, presentada aquest dijous en el CaixaForum de Madrid.
Diria que la competitivitat és un tret distintiu d'aquest temps en què tot -els seguidors, els likes, les calories- es mesura? Perquè això no és res comparat amb els antics grecs. Creien que la perfecció només es podia aconseguir per mitjà de la destresa física i una ment en plena forma i li donaven a la competència un significat d'honor i de respecte cap a l'altre i cap a un mateix. De tot això tracta l'exposició Agón! La competició en l'antiga Grècia, presentada aquest dijous en el CaixaForum de Madrid.
A través de 172 peces (escultures, monedes, ceràmiques, joies) procedents del Museu Britànic, s'examina l'esperit reptador de la civilització a què, entre una altra infinitat de coses, li devem la democràcia i l'olimpismo. Moltes d'elles estan considerades obres mestres i han sigut restaurades per a la seua presentació per primera vegada fora de Londres. El cas més espectacular és el fragment del gegantí fris (tenia 45 metres d'altura) del Mausoleu d'Halicarnàs. L'exposició romandrà oberta fins al 15 d'octubre i després viatjarà pels centres que CaixaForum té oberts a Espanya.
Informació obtinguda via @el_pais
El Tossal de Manises
El Tossal de Manises és el solar de la ciutat romana de Lucentum, l'antiga Alacant, desenvolupada amb probabilitat a partir d'un assentament ibèric situat en la cima. Es localitza en la part superior d'una elevació (tossal) al costat del mar, que aconseguix els 38 metres d'altura, a 3´5 km. del centre de la ciutat d’Alacant en el barri de L'Albufereta.
És un dels jaciments arqueològics més importants de la Comunitat Valenciana, una de les seues poques ciutats romanes conegudes amb profunditat, sent declarat Monument Històric-Artístic en 1961. En l'actualitat conserva íntegra tota la superfície urbana (al voltant de 25.000 m2) , rodejada per una muralla el perímetre de la qual mesura uns 600 metres aproximadament.
Els orígens de l'assentament en el turó es remunten, pels materials trobats, a finals del s. V o inicis del s. IV a. C., encara que coneguem poc aquesta primera fase d'ocupació, vinculada dubtosament només a escassos vestigis arquitectònics. El panorama canvia radicalment en l'últim terç del s. III a. C., moment en què es data la construcció d'una potent fortificació que rodeja per complet el jaciment, dotada de torres i, en alguns trams, un antemural, que modificarà per sempre la faç del jaciment, determinant les posteriors construccions i fixant el perímetre de la ciutat posterior.
Higiene i atenció corporal
A Atenes els banys públics existien des del segle V a. de C. Els clients utilitzaven unes banyeres planes amb un assentisc davall en la part de darrere, i també piscines. En molts d'estos establiments pareix que hi havia sales reservades per a les dones, però segurament les freqüentarien només els atenesos de condició modesta, les cortesanes i les esclaves; els atenesos de la burgesia es banyaven en sa casa.
No coneixien el sabó. En el gimnàs es fregaven amb oli i arena, i en el bany utilitzaven carbonat de sosa impur.
De vegades se n'anava al barber. Els grecs no van començar a afaitar-se el bigot i la barba fins després d'Alejandro. Els xiquets es deixaven créixer els seus cabells i en l'adolescència se'l tallaven i oferien als déus. Les dones en les èpoques de dol se'l retallaven. Les dones es tenyien el pèl per a parèixer rosses, perquè aquest era el color més apreciat. També s'utilitzaven postissos i peluques. Les cortesanes utilitzaven uns maquillatges més cridaners. Les dones utilitzen les navaixes per al borrissol i es depilaven amb el cresol o per mitjà de pastes especials.
Sobre els dies de la setmana
En la seua nomenclatura dels set noms de la setmana es documenta la combinació de dues tradicions contraposades: la classicopagana i la cristiana.
El concepte mateix de “semana”, entés com a cicle de set dies, no és romà, sinó cristià. En la Roma clàssica no existia una setmana de set dies, sinó un cicle de huit dies, cridat nundinae. En el primer dia de cada nundinae se celebrava el mercat fora de les muralles de Roma. La setmana de set dies (i no de huit) es va implantar en l'Europa Occidental en l'alta Edat Mitjana, i precisament per influència cristiana: es rememorava el fet de que Déu haguera creat el món en set “dies”, segons el relat bíblic de la creació.
El concepte mateix de “semana”, entés com a cicle de set dies, no és romà, sinó cristià. En la Roma clàssica no existia una setmana de set dies, sinó un cicle de huit dies, cridat nundinae. En el primer dia de cada nundinae se celebrava el mercat fora de les muralles de Roma. La setmana de set dies (i no de huit) es va implantar en l'Europa Occidental en l'alta Edat Mitjana, i precisament per influència cristiana: es rememorava el fet de que Déu haguera creat el món en set “dies”, segons el relat bíblic de la creació.
Durant l'Antiguitat tardana i l'alta Edat Mitjana els set dies de la setmana es consagraven a déus pagans, d'on van prendre el seu nom: el dilluns a Diana (la divinització de la lluna) , el dimarts a Mart, el dimecres a Mercuri, el dijous a Júpiter, el divendres a Venus, el dissabte a Saturn i el diumenge a Apol·lo (divinització del sol).
dimarts, 1 d’agost del 2017
Trobada la galeria d'un gran edifici del Toledo romà
La construcció posseïx trenta metres de longitud i quatre d'amplària
Els treballs de rehabilitació en un edifici particular del casc històric de Toledo han permés localitzar una galeria subterrània, de trenta metres de longitud i quatre d'amplària, que va formar part d'un gran edifici civil del centre del Toledo romà, fa dos mil anys, i que podrà ser visitada quan acaben les obres. L'alcaldessa de Toledo i presidenta del Consorci de la Ciutat de Toledo, Milagros Toló, ha visitat les restes arqueològiques, trobats en el subsòl d'aquest immoble situat en la plaça d'Amador dels Rius. La galeria va aparéixer mentres s'escometien uns treballs per a solucionar les pèrdues d'aigua que danyaven les fonamentacions de la casa. Per la seua ubicació, la seua cota topogràfica i la resta d'elements de l'entorn solament pot formar part d'un edifici fundacional, del moment en què la ciutat passa a tindre estatus de civitas.
Informació obtinguda via @el_pais
La Via Augusta és la calçada romana més important de la Comunitat Valenciana
Des del punt de vista històric, la seua recuperació amb fins recreatius, turístics i culturals es presenta com una actuació que suscita gran interés, ja que ha sigut un dels principals eixos de comunicació al llarg de diferents èpoques històriques: els romans la van traçar aprofitant un camí iber ja existent.
Un poc d'història. La Via Augusta és la calçada romana més llarga de tota la Península Ibèrica, amb un recorregut total aproximat de 1.500 quilòmetres des dels Pirineus fins a Cadis, travessant la Comunitat Valenciana al llarg d'uns 425 Km. Reunix un dels conjunts de mil·liars més importants de tota la Hispània, amb almenys 96 monuments, 20 dels quals es té referència que estaven distribuïts per tot el territori valencià. A més poden observar-se encara hui algunes restes de la pròpia calçada i vestigis de mansions, ponts, centuriacions, viles, arcs monumentals, toponímia etc., la qual cosa afig un excepcional interés històric, cultural i inclús religiós, al ja inherent interés recreatiu i turístic que presenta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)